Com parlar bé en públic

Després d'entregar una síntesi del llibre "Com parlar bé en públic", de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, ens vam posar en grups de 4 per buscar els deu punts més importants que cal tenir en compte a l'hora de fer una exposició oral. Després, els vam posar en comú amb tota la classe. Us els presento:

- Veure la retòrica com un art, no com un mitjà per fer demagògia.
- Cal dominar el tema del que parlarem.
- Tenir un bon guió.
- Estrcuturar el discurs tenint en compte els nivells més alts d'atenció del públic, que són al principi i al final.
- Tenir en compte el públic i adaptar-nos a ell. Portar preparades més d'una versió del discurs.
- Es pot aprendre a parlar en públic, encara que el context on vivim no ens hagi proporcionat les tècniques.
- Els mitjans audiovisuals són només el suport, no el discurs.
- Hem de tenir en compte el llenguatge no-verbal. Tenir en compte la mirada, els gestos i la veu.
- Hem de mirar tota l'audiència, no només aquells que ens produeixen seguretat.
- Reiterar el concepte clau perquè quedi ben clar (no només a la introducció i a les conclusions).
- Citar personalitats (ajuda a donar més credibilitat a l'orador).
- Donar un toc d'humor al discurs: atraurem el públic i farem que estigui atent.
- Treure profit dels dubtes del públic per assegurar-nos que els conceptes quedin clars.
- Fer frases curtes, sobretot si estem nerviosos.
- Exemplificar les explicacions i relacionar-les amb anècdotes. Serà més fàcil recordar el concepte.
- Parlar amb un llenguatge proper, però mantenint-nos en un registre formal.
- Parlar amb una velocitat correcta.
- Aprofitar els moments que ens quedem en blanc per repetir els conceptes principals.
- Somriure
- Mostrar dades. Dóna credibilitat i seguretat.
- Saber jugar amb els silencis.
- Ser creatius.
- Abans de fer un discurs hem d'intentar respondre: "A QUI" "QUÈ" "COM" "QUAN" "ON" i "PER QUÈ".
- L'orador ha d'estar convençut de què diu. Transmetrà la seguretat i la credibilitat al públic.
- Hem de parlar amb correcció lingüística.

Acabem de veure que el llenguatge no-verbal té molta importància (en especial en la relació entre públic i orador). Sebastià Serrano, en un escrit seu** diu que fins fa poc no es tenia en compte el llenguatge no-verbal, però fa poc s'ha descobert que de tot el que comuniquem, el 7% és verbal, mentre que el 93% no ho és, i és en aquesta part major on intervenen la veu, la mirada, els gestos, la distribució del temps i l'espai, aspectes físics, etc. Aquests signes no verbals es processen al cervell de manera inconscient i ajuden a aclarir el que es vol dir amb el llenguatge verbal.

Podeu consultar les piulades que vam fer d'aquesta sessió al Twitter sota l'etiqueta #COED1M.

Espero que aquests consells us serveixin per fer unes bones exposicions orals.


*RUBIO, J. PUIGPELAT, F (2000). Com parlar bé en públic, Barcelona: Ed. Pòrtic

** SERRANO, S (2009). La festa dels sentits, Barcelona: Ara llibres. Capítol: "Gramàtiques del silenci"